Punto de partida - Meeting Place - Punt de partida

Punto de partida -  Meeting Place - Punt de partida

martes, 1 de julio de 2014

La copia de Van Gogh



¿Qué te define?

Yo soy escritora, bloguera, entusiasta de vivir la vida a pleno pulmón entre Barcelona y Nueva York, profesora de lenguas y aprendiz.
¿Y tú?

 Cuando empecé a escribir mi novela, muchas veces me dijeron que lo dejara. Que yo no era escritora sino abogada. Que me dedicara a otra cosa. Algunos se rieron a carcajadas cuando les conté que me iba a Mallorca, con mi familia, durante 3 meses, a estudiar libros y escribir una novela. Otros me aconsejaron que me dedicara al teatro en vez de a la escritura. Pero nunca dejé que las ideas de los demás me definieran. Yo quería escribir mi historia y expresar lo que había vivido hasta entonces a través de unos personajes. Para ello y en vista de que era más difícil de lo que pensaba en un principio estudie un Master bilingüe en Finas Artes en escritura creativa en Goddard college, VT, aterrorizada de que me confirmaran que solo unos pocos privilegiados podían escribir. Pero una profesora creyó en mi: Mariana Romo Carmona. Una. Solo una. Ella me dio fuerza para dejar de esconderme detrás de palabras grandilocuentes y sacar mi voz. 
Escribí un email al por entonces recién consagrado auto Carlos Ruíz Zafón y me contestó que él había tardado 10 años en escribir ¨La sombra del viento¨ y que había que ligar las historias hasta la perfección. Pensé que estaba completamente fuera de sí y que nunca en mi vida tardaría 10 años en escribirla. Pero aquí estoy más de 10 años después.
 Y orgullosa.
Me ha costado 10 largos y benditos años escribirla. Por poco me quedo por el camino. Me he amenazado con dejarla correr varias veces pero aquí estoy con  toda mi ilusión. Espero que la gente le de una oportunidad a La copia de Van Gogh.
 
Está aquí para quedarse, para llegar a la gente, para viajar por el mundo y un día ser traducida al inglés y convertirse en una película.

Mi moto es: 10 años de trabajo para escribir una historia que tuviera sentido por 100 ¨likes¨ y antes de un año 1,000.

https://www.facebook.com/pages/La-copia-de-Van-Gogh-por-Mercedes-Salvador-Acevedo/128044207211897



La historia según Mariana Romo-Carmona:

 



 
Míriam, barcelonesa, y Helena, un espíritu libre, traban amistad durante los veraneos en la isla de Mallorca. La fuerte conexión que nace entre ellas durante su infancia se verá sometida a lo largo del tiempo a enormes dificultades que la pondrán a prueba. 

Durante años viven caminos separados. Míriam continúa en Barcelona, inmersa en la rutina y rodeada por una familia de caracteres opuestos. Helena, en cambio, ha viajado y vivido en muchos países.


Cuando Helena desaparece en Nueva York, Míriam decide abandonarlo todo e ir en su búsqueda. La gente que conoce en un autobús Greyhound y en la costa de Nueva Jersey destruyen la visión del mundo que tenía hasta entonces, como la India lo hizo para Helena. Los diarios de Helena sobre su vida en Varanasi sirven de contrapunto a la vida anodina de Míriam.

En Nueva Jersey, Miriam conoce a una entrañable anciana que cree en la sincronicidad y la deja vivir en su casa. Allí Míriam conecta con el espíritu de otras mujeres, pioneras, emigrantes que lucharon por un futuro mejor. Al mismo tiempo, entra en una trama de adopciones ilegales en la que está implicada Helena. En la soledad de su viaje, Míriam encuentra una parte de sí misma.

La novela trae reminiscencias de otras obras de ficción de mujeres, sobresaliendo una nueva voz, urbana, poética, con múltiples capas y con una narrativa que refleja el complicado pero fabuloso mundo en el que vivimos.


Algunos comentarios:
“La novela “La copia de Van Gogh” lo tiene todo: la nostalgia de la infancia perdida, el exotismo de la India y de los pueblos marineros de la costa de Nueva Jersey, la intriga de un sucio asunto de adopciones falsas, la aventura de la búsqueda de la amiga desaparecida, los amores románticos de sus protagonistas, la casi obsesiva atracción por el mar, y avanzando entre medio de todos esos temas, la constante evolución de la protagonista Miriam que camina hacia un reencuentro consigo misma.

 Al estilo de los escritores realistas norteamericanos de principio del siglo pasado como Fitzgerald, Steinbeck, Hemingway, Mercedes Salvador no nos explica una historia, sino que nos la muestra. Siguiendo una técnica muy cinematogràfica, la escritora nos hace vivir los sucesos, disfrutar y sufrir con ellos como si estuvieramos allí con la protagonista, como si fueramos nosotros los protagonistas. Es imposible escapar a la fuerza de su prosa.”
Anónimo


 "He tenido el honor y el placer de revisar La copia de Van Gogh, la novela de Mercedes. Quedé gratamente impresionado por su dominio de la lengua española y por lo bien que estaba trazada la trama de su obra."
José López Falcón, corrector lingüista.


“Es difícil encontrar obras que aúnen técnica narrativa y sensibilidad. Pocas novelas me han emocionado tanto como La copia de Van Gogh.”
 Ramón García Alcaraz.







Hoy La copia de Van Gogh se da un paseíto virtual por Amazon, FNAC, Barnes & Noble y el Corte Inglés






 
Què et defineix?

Jo sóc escriptora, 
bloguera, entusiasta de viure la vida amb plenitud entre Barcelona i Nova York, professora de llengües i aprenenta. 

I tu?

Quan vaig començar a escriure la meva novel·la, moltes vegades em van dir que ho deixés. Que jo no era escriptora sinó advocada. Que em dediqués a altres coses. Alguns van riure quan els vaig explicar que marxava a Mallorca, amb la meva família, durant 3 mesos, a estudiar llibres i escriure una novel·la. Uns altres em van aconsellar que em dediqués al teatre en comptes de l'escriptura. Però mai vaig deixar que les idees dels altres em definissin. Jo volia escriure la meva història i expressar el que havia viscut fins a llavors a través d'uns personatges. Per a això, i en vista de que era més difícil del que pensava al principi, vaig fer un Màster bilingüe en Fines Arts en escriptura creativa en Goddard college, VT, amb molta por de que em confirmessin que només alguns privilegiats podien escriure. Però una professora va creure en mi: la Mariana Rom Carmona. Una. Només una. Ella em va donar força per a deixar d'amagar-me darrere de paraules impressionants i treure la meva pròpia veu.
Vaig escriure un mail a, l'en aquells dies, recent consagrat autor Carlos Ruíz Zafón, i em va contestar que ell havia trigat 10 anys a escriure "L'ombra del vent" i que calia lligar les històries fins a la perfecció. Vaig pensar que estava completament fora de sí, i que mai en la meva vida trigaria 10 anys en escriure-la. Però aquí estic, més de 10 anys després.
I orgullosa.

He trigat 10 llargs i beneïts anys en escriure-la. Per poc em quedo pel camí. M'he amenaçat jo mateixa amb deixar-la córrer en diverses ocasions, però aquí estic amb tota la meva il·lusió. Espero que doneu una oportunitat a La copia de Van Gogh.
Està aquí per a quedar-se, per a arribar a la gent, per a viatjar pel món, i un dia, ser traduïda a l'anglès i convertir-se en una pel·lícula.
La meva moto és: 10 anys de treball per a escriure una història que tingués sentit, per 100 "likes" i abans d'un any, 1.000.
https://www.facebook.com/pages/La-copia-de-Van-Gogh-por-Mercedes-Salvador-Acevedo/128044207211897



 
La història segons la Mariana Romo-Carmona:

La Míriam, barcelonina, i l'Helena, un esperit lliure, traven amistat durant els estiuejos en la illa de Mallorca. La forta connexió que neix entre elles durant la seva infància es veurà sotmesa al llarg del temps a enormes dificultats que la posaran a prova. 

Durant anys viuen camins separats. La Míriam continua a Barcelona, immersa en la rutina i envoltada per una família de caràcters oposats. L'Helena, en canvi, ha viatjat i viscut en molts països.
Quan l'Helena desapareix a Nova York, la Míriam decideix deixar-ho tot i anar en la seva
recerca. La gent que coneix en un autobús Greyhound i en la costa de Nova Jersei destruïxen la visió del món que tenia fins a llavors, com l'Índia ho va fer per a l'Helena. Els diaris d'Helena sobre la seva vida en Varanasi serveixen de contrapunt a la vida anodina de la Míriam.
En Nova Jersei, la Míriam coneix a una entranyable persona gran, que creu en la sincronicitat i la deixa viure a casa seva. Allí, la Míriam connecta amb l'esperit d'altres dones, pioneres, emigrants que van lluitar per un futur millor. Al mateix temps, entra en una trama d'adopcions il·legals en la qual està implicada l'Helena. En la solitud del seu viatge,la Míriam troba una part de sí mateixa.
 La novel·la porta reminiscències d'altres obres de ficció de dones, sobresortint una nova veu urbana, poètica, amb múltiples capes i amb una narrativa que reflecteix el complicat, però fabulós món, en el qual vivim.  

Alguns comentaris: 
“La novel·la “La còpia de Van Gogh ho  tot: la nostàlgia de la infància perduda, l'exotisme de la Índia i dels pobles mariners de la costa de Nova Jersei , la intriga d'un brut assumpte d'adopcions falses, l'aventura de la recerca de l'amiga desapareguda, els amors romàntics dels seus protagonistes, la gairebé obsessiva atracció pel mar i avançant entremig de tots aquests temes, la constant evolució de la protagonista, Míriam, que camina cap a un retrobament amb sí mateixa.

A l'estil dels escriptors realistes nord-americans de principi del segle passat com* Fitzgerald, Steinbeck, Hemingway, Mercedes Salvador no ens explica una història, sinó que ens la mostra. Seguint una tècnica molt cinematogràfica, l'escriptora ens fa viure els successos, gaudir i sofrir amb ells com si estiguéssim amb la protagonista, com si fóssim nosaltres els protagonistes. És impossible escapar per força de la seva prosa.” Anònim 

"He tingut l'honor i el plaer de revisar La còpia de Van Gogh, la novel·la de la Mercedes. Vaig quedar gratament impressionat pel seu domini de la llengua espanyola i pel  que estava traçada la trama de la seva obra." 
José López Falcón, corrector lingüista.

“És difícil trobar obres que combinin tècnica narrativa i sensibilitat. Poques novel·les m'han emocionat tant com La còpia de Van Gogh”. 
Ramón García Alcaraz.
  

Avui La copia de Van Gogh es dóna una passejada virtual per Amazon, FNAC, Barnes & Noble i, el Corte Inglés
http://ocio.elcorteingles.es/ebooks/ebook/la-copia-van-gogh-ebook-9788490715963

lunes, 10 de septiembre de 2012


JIL VAN EYLE y ... ¡ TEAMING !

Castellano
Texto: Mercedes Salvador
Fotografías: Celia Miralles 

En Barcelona se reúnen los personajes más variopintos. Algunos llegan desde Europa en busca de sol para veranear y se enamoran de la calidez de la lengua, del clima y de los edificios gaudinianos. En alguna ocasión también se enamoran de alguna catalana o algún catalán.

Pero éste no fue exactamente el caso de Jil Van Eyle. A pesar de venir de Holanda a veranear a Lloret de Mar y de conocer a una catalana, los motivos por los que se trasladó a vivir a Barcelona, fueron muy diferentes. Tuvieron que ver con el nacimiento de su hija Mónica con una grave enfermedad llamada hidrocefalia. Aunque, con el tiempo, fue asesor de Frank Rikjaard y aprendió a hablar catalán, Jil hizo algo todavía más extraordinario. Algo de lo que queremos hablar aquí: la creación del concepto de Teaming.

En esta entrada quiero presentar a un personaje carismático y sincero, al que muchos conocen por las tierras catalanas, llamado Jil Van Eyle, y al libro que hemos escrito conjuntamente entre Jil y yo y, el equipo de Escritorial. En palabras de nuestra traductora Mariana Romo-Carmona:

“En la era de los expertos en telemarketing y de los conferenciantes motivacionales  que nos aconsejan en todo desde cómo perder peso hasta cómo mejorar nuestros planes de pensiones, es raro oír un mensaje simple y breve, sin intereses creados, ni productos que comprar al final de la charla.

Esto es precisamente lo que Jil Van Eyle, el fundador de Teaming, le está diciendo a los Europeos, Latino Americanos, y ahora a los Norte Americanos, “¿quieres ayudar a alguien? Aquí tienes una forma de hacerlo”.

La editorial Escritorial tiene algo menos de un año de existencia. Publicamos libros de poesía y narrativa de escritores multilingües que cruzan un imaginario puente entre Nueva York y Barcelona –las ciudades que más nos apasionan-. Este verano, hemos tenido la ocasión de conocer a una gran persona, Jil Van Eyle, un ex-ejecutivo de 45 años, delgado, no particularmente alto, con brillantes ojos azules, que vive en Barcelona con su familia.

A medida que conocíamos la historia de Jil y de Teaming, se hacían aparentes algunos paralelismos con nuestra editorial, Escritorial. Porque, como editores, nosotros también creemos en la idea de trabajar en un equipo en que todos sabemos cómo hacer muchas cosas diferentes: hablamos varios idiomas, editamos, traducimos, desarrollamos el diseño gráfico, y nos ocupamos de la distribución y las ventas. No sabríamos cómo trabajar de otra manera. Para Jil, que siempre ha trabajado en equipo, y es un ávido fan del Futbol Club Barcelona, la estrategia para crear una organización sin oficina ni cuenta bancaria ha sido la de apoyar a la gente que metafóricamente puede jugar en cualquier posición –mediocampista, defensa, o delantero,- de forma que todo el mundo meta goles.

También creemos que hacer cosas para los demás con un corazón abierto es la mejor forma de ser creativo, y de disfrutar la vida, y por ello ponemos nuestro corazón y nuestra alma en todo lo que hacemos.

No siempre tenemos la oportunidad de hacer algo importante en el mundo. Muchos de nosotros estamos comprometidos con la construcción de un mundo mejor, pero es muy fácil desanimarse cuando el dolor de la guerra, del hambre, de la violencia, los problemas que nosotros mismos creamos, se suman o se añaden a los eventos que no podemos cambiar como los desastres naturales. Cuando Haití sufrió el terremoto, parte de la desesperación de aquellos que querían ayudar pudo venir de un sentimiento de impotencia, de que somos demasiado pequeños para hacer nada efectivo. ¿Sólo las estrellas de cine, o las grandes fundaciones pueden ayudar a cambiar las vidas de las personas? Todos queremos contribuir de una forma concreta porque sabemos que es nuestro deber como seres humanos.

Por ello, como una forma de practicar lo que predicamos, mientras trabajábamos en la publicación de este libro, los miembros de Escritorial nos sumamos a Teaming USA. Puedo hablar por mí misma, como traductora en el proyecto, sobre lo que me pasó cuando me uní. El ayudar a pasar del castellano al inglés la historia de la hija de Jil, Mónica, que nació con hidrocefalia, fue una experiencia emotiva. Trabajar con nuestra fotógrafa, Celia Miralles, que hizo las fotos que irían en la portada y contraportada  del libro, fue también muy emotivo. Las imágenes de Mónica me motivaron a ayudar a alguien. Leí en la página web de Teaming USA que es bueno trabajar por una causa en la que crees, próxima a tu corazón, y eso es lo que hice. Primero creé un grupo Teaming para apoyar la prevención de los suicidios de chicos y chicas adolescentes homosexuales, lesbianas, y transexuales, pertenecientes a minorías étnicas que no tienen a quien acudir. Realicé mi primera donación de un dólar al grupo y escribí un email a todos mis amigos y conocidos en Facebook, Twitter, y tumblr. Y entonces, ocurrió algo mágico. Cómo había estado sentada enfrente del ordenador toda la tarde, respiré profundamente, e hice unos pocos estiramientos, para poder volver a trabajar en el libro. Pero sentí un bienestar tan grande, que de repente, me levanté y bailé. Me descubrí sonriendo, y haciendo espirales a la pata coja frente al ordenador. Esa pequeña donación ya había tenido una influencia positiva en mi propia vida, y eso que el libro no estaba acabado todavía.

El Dalai Lama habla a menudo de la compasión en una forma que es completamente accesible a las personas que le escuchan en todas partes del mundo: nuestra compasión hacia un solo individuo irradia hacia el exterior, y da forma a nuestras acciones hacia los demás. Irónicamente, la ciencia ha sido uno de los mejores aliados en la confirmación del valor de practicar la compasión como una forma de vida, y el Dalai Lama apoya el trabajo de la neurociencia y de la psicología que prueba esos beneficios. En efecto, hoy en día, publicar libros, entrenar un equipo de fútbol, o llevar un mensaje de paz y compasión por todo el mundo puede ser un tema muy técnico. Pero ayudar a otra persona y sentir ganas de bailar no tiene por qué serlo. Esa es la razón por la que Escritorial publica este libro sobre Teaming. Algo tan simple ha empezado a generar millones de micro donaciones que están cambiando miles de vidas. Por ello queremos presentarte a Jil Van Eyle y explicarte la historia de Teaming.”    


Mariana Romo-Carmona, Escritorial Press - New York Barcelona
Nueva York, 7 de Agosto de 2012

"Monica's Dream", título de la obra escrita en inglés. Puedes adquirirla en la siguiente dirección:



                  JIL VAN EYLE and ... TEAMING!

English
Text: Mercedes Salvador
Photografies: Celia Miralles
Translation: Mariana Romo-Carmona 
 
Barcelona is a place that abounds with colorful people. Some come from Europe on vacation searching for the sun, and the fall in love with the warmth of the language, the climate, and the Gaudí buildings. Sometimes they also fall in love with a Catalonian- perhaps because of the endless possibilities! 

But that is not exactly the case of Jil Van Eyle, although he did come from Holland on holiday to Lloret de Mar and met one Catalonian, and then another, the motives for moving to Barcelona were very different. They had to do with the birth of his daughter Mónica who was born with a serious illness called hydrocephalus. Besides, in time he became an assistant to Frank Rijkaard and he learned to speak Catalan, and out of all these experiences Jil created a new concept and did something even more extraordinary than what we want to want to talk about here: the creation of the concept call Teaming.

In this post, I want to introduce a charismatic and sincere character, that many people know in the area named Jil Van Eyle, and the book that we have written in collaboration, between Jil and me, and the Escritorial team.

In words of our translator Mariana Romo-Carmona:

“In the age of telemarketers and motivational speakers on everything, from losing weight to improving retirement portfolios, it is unusual to hear a message that is simple and brief, with no strings attached and no products to buy at the end of the presentation.

Yet, this is precisely what Jil Van Eyle, the founder of Teaming, is telling people in Europe, Latin America, and now the U.S., "Do you want to help someone? Here is a way to do it."

Escritorial Press has only been around for a little over a year. We publish books of poetry and narrative by multilingual writers who inhabit an imaginary bridge between New York and Barcelona-- the cities we love most. This summer, 2012, we had a chance to meet Jil Van Eyle, a former executive, a very nice guy from Holland, 45 years old, thin, not particularly tall, with bright blue eyes, who lives in Barcelona with his family.

Along with another small press, Códice, which is even newer than our press, he wanted us to publish a book about his micro donation funding initiative, Teaming.

As we got to know the story of Teaming, some parallels between Escritorial and Teaming became apparent. For one thing, as editors and writers we also believe in the concept of working in a team where all of us know how to do many different things: we speak several languages, we edit and translate, we do graphic design, and take care of distribution and sales. We would not know how to work otherwise. For Jil, who has always been a team worker and is an avid fan of the Barcelona soccer team, the strategy for creating an organization without an office or a bank account has been to support people who can play any position- midfielder, forward, or defender, so that everyone scores a goal.

We also believe that doing things for others with an open heart is the best way to be creative, to enjoy life, and we do put our heart and soul into everything we do. In 2011, when we published the poetry collection by Noemí Trujillo Giacomelli, La muchacha de los ojos tristes, the most rewarding aspect was knowing that the poet would be happy with her book. As we completed each translation, Noemí was delighted. She wrote to thank us when the bilingual edition of The Girl With Sadness In Her Eyes was printed, and Noemí was able to read her poems in Barcelona for the first time. Her heartfelt emails practically made us cry.

We don't always have the opportunity to do something important in the world. Many of us are committed to social change, but it is very easy to become discouraged when the sorrow of war, of famine, of violence, the ills of our own making, are added to the events we cannot change, as are natural disasters. When the earthquake struck Haiti, part of the desperation for those who wanted to help may have come from a sense of  impotence that we are too small to do anything of value. Is it only movie stars or big foundations who can make a change in people's lives? We all want to do something concrete because we know it's the right thing to do.

For this reason, as a way to practice what we preach, the editors of Escritorial joined Teaming USA in the course of producing this book. I can speak for myself, as translator in the project, about what happened to me when I joined. Helping to bring from Spanish to English the story of Jil's daughter, Mónica, who was born with hydrocephalus, was an emotional experience. Working with our photographer, Celia Miralles who took the photos that would be on the cover and back cover of the book, was also very moving. Seeing the images of Mónica motivated me to want to help someone. I read on the Teaming USA website that it's good to work for a cause we believe in, a cause that is close to our hearts, and I did just that. First, I started a Teaming group for suicide prevention efforts on behalf of lesbian and gay adolescents of color, LGBTQ young people in the U.S. who have no one to turn to. I donated my first dollar to the group and wrote an email to my friends, and all the people I know on Facebook, twitter, tumblr- everyone. And then, something amazing happened. Since I had been working on the computer for several hours, I took a deep breath and stretched a bit so I could get back to work on this book. But I had such a sense of well being, I suddenly felt like I had to get up and dance. I found myself smiling, and twirling on one foot in front of the computer. Just that small gesture had made a difference in my own life, and the book wasn't even done yet!

The Dalai Lama often speaks about compassion in a way that is completely accessible to listeners all over the world: our experience of compassion towards a single individual radiates outwards, and shapes our actions towards other people. Ironically, science has been one of the best allies in spreading the news about the value of practicing compassion as a way of life, and the Dalai Lama supports the work of neuroscience and psychology research that proves these benefits. Indeed, today making books, coaching soccer, or carrying a message of peace and compassion throughout the world can be a very technical business. But helping one other person and feeling like dancing afterwards doesn't have to be. That's why we at Escritorial are bringing out this book about Teaming. Something so simple has started to generate millions of micro donations that  are changing thousands of lives. That's why we want to introduce you to Jil Van Eyle, and tell you the story of Teaming.”

Mariana Romo-Carmona, Escritorial Press - New York Barcelona
New York City, August 7, 2012

"Monica's Dream", title of the work written in english. You can buy it in the following direction:


                                      JIL VAN EYLE i ... TEAMING ! 


Català
Text: Mercedes Salvador
Traducció i fotografies: Cèlia Miralles
 
Barcelona reuneix els personatges més diversos. Alguns arriben d'Europa a la recerca del sol per passar l'estiu i cauen enamorats amb la calidesa de la llengua, el clima i edificis de Gaudí. En ocasions, també s’enamoren d’alguna catalana o algun català.

Però aquest no va ser exactament el cas del Jil Van Eyle. Encara que va venir d'Holanda a passar l'estiu a Lloret de Mar, i de conèixer a una catalana, les raons per les quals es va traslladar a viure a Barcelona, van ser molt diferents. Van tenir a veure amb el naixement de la seva filla Mònica amb una infermetat greu anomenada hidrocefàlia. Encara que amb el temps, va ser assessor del Frank Rikjaard i va aprendre a parlar el català, Jil va fer una cosa encara més especial. De la qual cosa us volem parlar ara: la creació del concepte de Teaming.

En aquesta publicació vull presentar-vos a una persona amb un caràcter carismàtic i sincer, a qui molts ja coneixen en les terres catalanes, anomenat Jil Van Eyle i, al llibre que hem escrit plegats entre el Jil i jo i, l’equip d’Escritorial. En paraules de la nostra traductora Mariana Romo-Carmona

“En l’època dels experts del Telemàrqueting i dels oradors motivacionals que ens aconsellen en tot, des de com perdre pes a com millorar els nostres plans de pensions, es fa estrany sentir un missatge simple i breu, sense interessos creats o productes a comprar al final de la xerrada. 

Això és precisament el que el Jil Van Eyle, el fundador de Teaming, està dient a la Unió Europea, Amèrica Llatina, i ara als nord-Americans, "vols ajudar a algú?" "Aquí tens una manera de fer això".

La nostra editorial, Escritorial, té menys d'un any d'existència. Publiquem llibres de poesia i narrativa d'escriptors multilingües que creuen un pont imaginari entre Nova York i Barcelona -les ciutats que més ens apassionen-. Aquest estiu, hem tingut l'oportunitat de conèixer a una gran persona, el Jil Van Eyle, un executiu de 45 anys, prim, no particularment alt, amb ulls blaus brillants, que viu a Barcelona amb la seva família.

Tal com anàvem coneixent la història del Jil i de Teaming, es feien aparents alguns paral·lelismes amb la nostra editorial, Escritorial. Perquè com editors, també creiem en la idea del treball en equip en el qual tots nosaltres sabem com fer moltes coses diferents: parlem diferents idiomes, editem, traduïm, desenvolupem el disseny gràfic, i ens encarreguem de la distribució i les vendes. No sabríem com treballar d'una manera diferent. Per al Jil, que sempre ha treballat com a equip, i és un àvid admirador del Futbol Club Barcelona, l'estratègia per crear una organització sense oficina ni compte bancari ha estat la de donar suport a la gent que, metafòricament pot jugar en qualsevol posició - migcampista, defensa o davanter- de manera que tothom fiqui gols. 

També creiem que fer coses per altres, amb un cor obert, és la millor manera de ser creatiu i, de gaudir de la vida, i per tant, posem el nostre cor i la nostra ànima en tot allò que fem.

No sempre tenim l'oportunitat de fer alguna cosa important en el món. Molts de nosaltres estem compromesos en la construcció d'un món millor, però és molt fàcil desanimar-se quan el dolor de la guerra, de la fam, de la violència, els problemes que nosaltres mateixos generem, se sumen o s'afegixen als esdeveniments que no podem canviar com els desastres naturals. Quan el terratrèmol d'Haití, part de la desesperació dels que volien ajudar va venir d’un sentiment d’impotència, de que som massa petits per fer res eficaç. Només les estrelles de cinema, o les grans fundacions poden ajudar a canviar la vida de les persones? Tots volem contribuir de manera concreta, perquè sabem que és el nostre deure com a éssers humans.


Per aquesta raó, com una forma de practicar el que prediquem, mentre treballàvem en la publicació d'aquest llibre, els membres de Escritorial ens vàrem unir a Teaming USA. Puc parlar per mi mateixa, com traductora en el projecte, del que em va succeir  quan em vaig unir. El fet de traduir del castellà a l’anglès la història de la filla del Jil, la Mònica, que va néixer amb hidrocefàlia, va ser una experiència emotiva. Treballar amb la nostra fotògrafa, la Cèlia Miralles, que va fer les fotos que anirien en la portada i contraportada del llibre, va ser també molt emotiu. Les imatges de la Mònica em vàrem motivar a ajudar a algú. Vaig llegir en la pàgina web de Teaming USA que és bo treballar per una causa en la que creus, propera al teu cor, i això va ser el que vaig fer. 

En primer lloc, vaig crear un grup Teaming per donar suport en la prevenció de suïcidis de nois i noies adolescents homosexuals, lesbianes i transexuals, que pertanyen a minories ètniques, i que no tenen a qui o a on acudir. Vaig fer la meva primera donació d'un dòlar al grup i vaig escriure un correu electrònic a tots els meus amics i coneguts a Facebook, Twitter i tumblr. I llavors, va succeir  una cosa màgica. Com havia estat asseguda davant l'ordinador tota la tarda, vaig respirar profundament i fer alguns estiraments, per poder tornar a treballar en el llibre. Però vaig sentir un benestar tan gran, que de sobte em vaig aixecar i vaig ballar. Em vaig trobar somrient i fent espirals a peu coix davant de l'ordinador. Aquesta petita donació ja havia tingut una influència positiva en la meva pròpia vida, i això que encara el llibre no estava acabat.

El Dalai Lama sovint parla de la compassió d'una manera que és plenament accessible a les persones que l’escolten en totes les parts del món: la nostra compassió cap a un sol individu irradia cap a l’exterior, i dóna forma a les nostres accions cap als altres. Irònicament, la ciència ha estat una de les millors aliades en la confirmació del valor de practicar la compassió com una forma de vida, i el Dalai Lama dóna suport a l'obra de la neurociència i de la psicologia que prova aquests beneficis. De fet, avui en dia, publicar llibres, formar un equip de futbol, o portar un missatge de pau i compassió per a tot el món, pot ser un tema molt tècnic. Però ajudar a una persona i sentir ganes de ballar no ho és. Aquesta és la raó per la qual Escritorial publica aquest llibre sobre Teaming. Una cosa tan simple ha començat a generar milions de micro donacions que estan canviant milers de vides. Per això volem presentar-te al Jil Van Eyle i explicar-te la història de Teaming.”

Mariana Romo-Carmona, Escritorial Press - New York Barcelona
Nueva York, 7 de Agost de 2012

"Monica's Dream", títol de l'obra escrita en anglès. Pots adquirir-la en la següent adreça: